El lloro

Aquest es el meu dibuix de plàstica, un lloro!!
La Merccé ens va demanar que portesim una fotografia de cos sencer d'un animal qualsevol, el que més gràcia ens fes. Jo vaig decidir que portaria aquest lloro que vaig trobar par internet. El treball consistia en copiar exactament la imatge del lloro, sense calcar ni utilitzar tecniques d'aquest tipus.
Aquest va ser el meu resultat, i com podeu veure no està gaire allunyat del original...

Revisió de blocs!!

El dijous 5 a l'hora de seminari ja vam començar a fer revisions de blocs, amb l'objectiu de que no se'ns quedin gaire enrederits i l'ultima setmana anem tots de bòlit fent entrades sense sentit. La gent tenia el bloc bastant al dia i no hi havia ningú que el tingues deixat de banda.
Aquesta "revisió" nomes va durar una estona al final de la classe ja que vam concentrar gran part de l'estona a aclarir dubtes sobre la setmana d'activitats culturals que es la del 16 al 20 de novembre.

Billie Eliot

El passat dia de seminari dimarts 10 de novembre varem anar uns quants grups a una classe especial, per poder veure la pel.lícula de Billie Eliot. A mi personalment mai m'havia agradat la pel.lícula, sempre que la començava a veure la deixava a mitges, però aquest cop que l'he tingut que veure fins al final per obligació, tampoc m'ha semblat tant dolenta.

Sortida de Cap`d'Any

A la classe de Gestió de la informació i TIC del dimecres vam estar treballant amb el Google docs. Aquest programa totalment gratuït ens permet fer treballs col·laboratius o de grup sense moure's de casa i amb un ordre i precisió excel·lents. El google docs fa que un grup de persones pugin estar treballant a la vegada el mateix document sense necessitat d'estar al mateix espai físic i realitzant tota l'activitat en xarxa.
Aquesta és la presentació de l'activitat que proposa el meu grup per cap d'any:



Qui vulgui venir haura de omplenar el questionari seguent per tal de reservar la casa.
L'activitat realitzada a la classe d'avui esta totalment feta amb google docs.

"Comunidades de aprendizaje crítico"

El dimecres 21 d’octubre, vam anar al auditori de la facultat, convidats pels alumnes de 3r curs. Assistírem a una xerrada, organitzada per a ells, però que a nosaltres també ens interessava tant pel contingut educatiu com per l’anàlisi que podem fer a una oradora professional com és l’Ana del Barrio.
Tal com hem après a la classe de comunicació oral i escrita, i com diu al llibre “Com parlar bé en públic” l’Ana utilitza una gran quantitat d’estratègies comunicatives per fer la xerrada: parlar i moure’s amb lentitud i amb claredat; sense pressa, ser molt expressiva, mirar a tothom; per tal de provocar un contacte molt directe i quasi personalitzat, pujades i baixades al to de veu, gesticulació, silencis llargs... són tantes les tècniques utilitzades per l’oradora... Segurament totes fruit d’una llarga experiència i d’una enorme preparació per tal de pautar fins i tot la improvisació.
L’Anna del Barrio és una d’ona nascuda a Madrid on va cursar els seus estudis universitaris. Més tard va marxar d’Espanya per tal de conèixer altres llocs i ha passat els seus últims anys a Holanda, on ha posat en marxa amb l’ajuda d’altres experts i amics, un projecte educatiu per tal de millorar el rendiment i relació dins les escoles ja sigui entre mestres, o entre mestres i alumnes o familiars. Durant dos anys l’Ana ha estat personalment treballant en una de les escoles que posaven a prova el seu projecte: “Comunidades de aprendizaje crítico” a Rotterdam. És d’aquí, d’on ella extreu les conclusions més importants ja que com va dir en un moment de la xerrada: “es mejor vivirlo en tus propias carnes."
Tenir competències per reflexionar i participar, responsabilitzar-se del procés d’aprenentatge i que tots siguem tan alumnes com mestres, són els pilars bàsics d’aquest projecte holandes però amb caràcter d’aquí.
Finalment l’Ana ens diu els resultats que van provocar els seus canvis en la metodologia de les escoles holandeses: més energia i entusiasme, més respecte amb l’equip, més diàleg amb les famílies, més referències del context del centre i les famílies... en conclusió, jo penso que va ser tot un èxit, no?

Diari de Seminari

Dijous 29, a la classe de seminari vam fer dues activitats.
La primera va ser la de comentar el petit treball que ens havia posat la Pia per fer des de que sortíem de casa, fins que arribéssim a la Blanquerna. L’activitat consistia en anotar qualsevol soroll o so que escoltéssim durant el camí, per tal de poder fer unes reflexions tots junts a la classe sobre la quantitat de sons escoltats i sobre quins ens eren més agradables que els altres. També varem fer unes classificacions per tal d’entendre’ns millor, a uns sons els hi vam dir naturals, a uns altres artificials, a uns suaus i agradables, a uns altres molestos i forts...
Desprès de fer el petit debat sobre els sons, ens vam posar en marxa amb la segona activitat programada. Cadascú havia de portar una noticia educativa extreta, com és lògic d’una revista educativa, per tal de poder-les comentar totes i poder acostar-nos una mica més a la nostra actualitat educativa. Van sortit uns articles molt bons com el de la Raquel: “Primers passos a l’espai nadó” de la revista Guix d’infantil (set-oct 09), que parla com diu el títol dels espais nadons o familiars, del quals jo no n’havia sentit a parlar mai i em semblen una gran tasca.
També l’article de la Georgina: “Petons i queixalades” de la revista Infància (2009) nº170, que ens parla de la importància que te un peto en un nen petit, i de les relacions que aquest fan de peto; BO, Queixalada; DOLENT...
O l’espectacular feina que fa una mestre quan una nena de la seva classe marxa de vacances a Uruguai, i aprofita per fer moltíssimes activitats que les relaciona sempre amb aquest tema. “On és la Paula?” de la revista Guix d’infantil (2008) nº41, que la va trobar la Mercè.
En definitiva va ser un seminari molt interessant i carregat de coses noves i importantíssimes.

Delicious

El Delicious, és un marcador social que permet guardar les adreces d'Internet per tal de no haver d'utilitzar, o cada cop utilitzar menys, l'opció "favoritos" dels nostres exploradors. Amb el Delicious desapareix el problema de perdre adreces o no tenir-les disponibles per no estar al nostre PC, ja que mitjançant un compte Delicious guardem tota aquesta informació a la xarxa així que sempre sigui disponible.



Aquest es l'enllaç al meu perfil public del Delicious amb unes quantes adreces interessants: http://delicious.com/albertferrandez.