Titelles, conta-contes, ombres xineses, danses... el mon del teatre infantil no s’acaba, com molt be a dit la Georgina Salmerón Suñé al seu Bloc, en les escenaris de teatre on es representen obres clàssiques. Tot aquest mon ha anat patint una llarga evolució al llarg de la història des de un dels primers teatres de putxinel·lis a l’antiga Assia imperial fins als moderns espectacles amb tot tipus d’efectes visuals i sonors en l’actualitat. Aqui deixo el link a l'entrada esmentada de la meva compaya Georgina. Les titelles sempre han sigut una activitat molt recomanada de fer a les escoles bressol, ja que aquest vailets de 0-3 encara no poden distingir gaire be entre la realitat i la ficció, i això afavoreix a que la imaginació es presenti amb molta més força que en els adults. Hi ha tants de tipus de titelles o putxinel·lis: de dits, de mà... he estat informant-me per la xarxa i penso que aquesta pagina ho explica millor que jo: www.teiamoner.com/llicencia/tipus.htm.
Respecte
els conta-contes trobo que es una habilitat molt interessant la de saber explicar un conte i a més poder fer anar una titella de protagonista com a reforç visual a l’argument. També he trobat u na pagina que podeu mirar si aquest mon del conta-contes us suggereix alguna cosa: http://www.contacontes.cat/




